Visantica

Hola Iaia, cóm  estàs? Ja fa cuatre mesos i set dies que ens deixàres, be, una miqueta més, si contem el dies que et passares al llit de l´hospital sense poder moure´t, ni parlar, ni res de res.

Per ací baix et trobem molt a faltar, saps? No es lo mateix sense tu. Sense les queixes, els no, que estic millor a soles i la teua insistència en no deixar el passat i als del passat en pau…

Encara no em faig a la idea de no pujar a ta casa i no vore´t assentada en la engrunsadora, amb els peus recolsats a la càixa de fusta de dominó del teu pare, el besiaio Salvaor, o de no cridar per telèfon i escoltar com hem dius nena, o de que mài més em demanaràs que et lleve els pelets blancs de la barbella i les celles, o que em recordes tots els dies que em tinc que emportar les caixes amb la vaixella de porcelana de la dot (que per cert, ara es la mare la qui m´ho recorda) o… tàntes i tàntes coses.

Tots el dies et pense. Tots el dies et sent. Totes les hores de estos cent-vint dies has continuat estat present a la meua vida. De la mateixa manera que ho has estat sempre i que ho estaràs per sempre.

Iaia, tinc tantes coses a dirte, son tants els records de la meua infantesa que em venen al cap, que no se be com deixar-los eixir. Tu saps que erem com el gat y el gos, sempre barallant-mos, pero també sabrás que eres molt important a la meua vida. Has fet de mare i de iaia, però sobretot de mare i això es lo primer que vuic agrair-te, que cuidares tant de mi i em protegires tant. Gràcies Iaia. Gràcies per tot el que has fet per mi. Mai l´oblidaré, i per supost que la menudeta Àditi coneixerà a la grandíssima Iaia Visantica, dona valenta, forta, lluitadora, amb un geni de mil dimonis, però que tenia un cor que no li cabia al pit.

Amb paraules, no puc demostrar quant i tant gran es el meu amor i respecte per tu, pero ara que estás al meu costat cuidant de mi i la meua filla i  que pots veure més enllà, ho notaràs i sabràs lo que te estime i lo que t´he estimat.

Sempre en el meu record i a la meua vida.

Un beset Iaia.

IMG-20140430-WA0005

Quan va nàixer la mare, a la porta de la planta baixa.

 

 

Anuncios

4 pensamientos en “Visantica

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s